CAMÍ D'ARRELS
CAMÍ D'ARRELS
ASSOCIACIÓ PER LA DANSA ESTUDI FOLCK
TRAJECTÒRIA DE L'ENTITAT
FITXA TÈCNICA
DANSES JOGLARESQUES
CAMÍ D'ARRELS
INTERCANVI CULTURAL
PROPERES ACTUACIONS
ÀLBUM DE FOTOS
Mis enlaces favoritos
CALENDARI D'ASSAIG
CONTACTE
Amb “Camí d’arrels” ens proposem un nou repte de gran envergadura: un espectacle que, seguint amb la nostra dinàmica actual, ens permeti combinar les arrels tradicionals amb la innovació i la imaginació. Aquest espectacle compta amb la col•laboració del coreògraf Leo Quintana.

Les músiques utilitzades al llarg de tot l’espectacle són cançons d’arrel tradicional que intenten recollir el folklore de diferents regions, ja que són compostes per músics de Catalunya, Andalusia, Illes Balears i Castelló.

Pel que fa a la coreografia, es basa principalment en dos tipus de danses tradicionals: les andaluses i les catalanes.
Imagen

ARGUMENT
A la dècada dels 40 la societat espanyola es recupera de la Guerra Civil, encara recent. Les zones agrícoles són de les que han quedat més afectades. Les dones es veuen obligades a suplir els homes en els llocs de treball i fer-se càrrec de la família a la vegada. Els joves, per altre banda, no tenen cap altre alternativa que el treball per ajudar a casa i tirar endavant.

En aquest context, zones com Andalusia, lloc on comença la nostra història, signifiquen pels seus habitants la lluita per la supervivència, la duresa del dia a dia i els somnis d’un futur millor.

La lluita per la supervivència: acaba la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts pobles han quedat destruïts i els homes no han tornat a casa. Al camp només queden les dones per sembrar i recollir la poca collita que els queda, una feina dura i desagraïda. La tristesa es fa present en aquesta dansa.

Un somni millor: després d’un dia dur de feinejar els camps les dones tornen a casa seva per descansar i dormir. És aquí on, acompanyades per la seva pròpia soledat, somien tenir una millor vida, més comoditats i menys patiment.

Realitat i decisió: com sempre els somnis s’acaben i despertes s’adonen de la crua realitat: un dia més les dones han de continuar la feina al camp batent els arbres, llaurant i sembrant. Tot i així, les persones sempre troben un moment per distreure’s i divertir-se. Les dones aprofiten les petites estones i festes per xerrar i ballar. Però aquests petits moments d’alegria no són suficients. Llavors es veu la necessitat de prendre decisions per millorar i tenir l’oportunitat d’aconseguir un futur més dolç. Així doncs, una dona decideix emigrar cap a la ciutat amb l’esperança de trobar una vida digna. Una decisió difícil de prendre, ja que abandona família i pertinences, però conscient que no hi ha alternativa possible. Un cop presa la decisió encara queda un llarg i costós viatge per endavant. Comença amb plors i penes, però aviat apareixen esperança i alegria pel que trobarà.

Imagen
L’arribada a Catalunya, terra d’acollida, representa per l’immigrant la recerca i esperança de noves possibilitats, l’enyorança del passat i l’adaptació a la nova terra.

Arribada i recerca: un cop arribada a la ciutat ha de buscar nova llar i una feina per continuar endavant, poder sobreviure i fer, així, realitat el somni. Però no tot és tan fàcil, perquè inicialment es trobarà amb el rebuig de la gent de la ciutat, molt diferent a ella.

Enyorança: en dates senyalades, l’immigrant que un dia va arribar a aquesta terra estranya sent enyorança dels amics i la família que va deixar enrere i li agradaria retrobar-se amb ells. Un record idealitzat que acompanyarà sempre l’immigrant.

Adaptació: després del rebuig inicial la protagonista s’esforça per entrar a formar part d’una cultura diferent. A poc a poc es guanya la confiança dels que l’envolten. L’adaptació és forçada.

Arrelats a la nova terra: al final arrelar al lloc on viu és inevitable: es desperta l’interès per entendre la cultura del país, conèixer les costums i maneres de fer, es casa, té fills, fa amistats, celebra festes, etc. Els catalans, per la seva banda, s’enriqueixen aprenent formes de vida que desconeixien a través de les vivències de l’immigrant.

Final a l’immigrant: aquesta última dansa a ritme de rumba intenta mostrar el resultat de l’integració dels immigrants andalusos que vingueren a Catalunya als anys 40. En la rumba es fon el ritme apassionat de la música tradicional andalusa amb l’alegria de les músiques catalanes.